4rt Capítol: El setge de Santiago i la febre groga
Inici 4t capítol:
Dotzè episodi
16 de juny.
Patim el cinquè bombardeig, des de principis de juny l'esquadra de Sampson ha castigat Santiago, i Santiago resisteix, bé de fet es queda quieta, emprant la tàctica espanyola d'esperar que algú resolgui el problema. Però ara ja són a terra, aquí al costat, a Guantánamo, i és cosa de dies que assetgin la ciutat.
Tretzè episodi
i els cranis van començar a remugar en llengües per mi desconegudes, bé no totes, n’hi havia una que si reconeixia:
“Por bailar las habas verdes, me llevaron prisionero...
“Sacré bleau. Ça c'est la merde, nous sommes tout le temps dans la boue”
...mira tú las habas verdes, caras habas me salieron."
“Mille tonnerre. Bongré mal gré, allons-y”
Catorzè episodi
18 de juliol
Ahir Santiago va capitular. Un dels punts de la capitulació és la repatriació dels defensors. Penso que puc tenir una oportunitat per sortir d'aquesta ratera.
Hauré de demanar de nou favors que es menjaran
una part d’allò que encara em queda.
La solució pot ser trobar una cèdula que pertanyi a un soldat mort d’un batalló, a poder ser que no estigués implicat en la defensa de Santiago. Ja m’inventaré una història plausible per la meva presència a dins la ciutat.
Quinzè episodi
13 d’agost
Ha començat la repatriació, els primers embarcats en el vapor de la Transatlàntica Alicante.
L’operació s’ha fet sota una pluja torrencial, que inundava completament les xalupes, en el fons de les quals s’havien col·locat matalassos per acomodar els ferits i malalts, que han estat conduïts al moll en lliteres pels soldats en més bones condicions, però als qui l’anèmia i els sofriments passats donaven un aspecte tan llastimós com el dels malalts que conduïen.