Introducció
El tatuatge de l’Escorpí és una novel·la gràfica que ens parla de la Cuba de les últimes guerres d'independència, la fi del segle XIX fins a la Barcelona de la Setmana Tràgica, seguint el periple d'un personatge de ficció, del que només sabem els àlies, que ens serveix de fil conductor per recórrer aquests escenaris.
Una novel·la gràfica pot ser un document històric o només pura ficció? El mètode de treball seguit per construir-la ens pot oferir alguna resposta. La idea inicial parteix d’una recerca sobre el final de segle XIX a l'hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional d’Espanya. De la lectura, pacient i per rigorós ordre cronològic, de les principals capçaleres de la premsa espanyola entre 1896 i 1909 van apareixent les situacions que viu el personatge i alhora el relat periodístic que van poder viure els lectors de diaris de l’època i ara de la novel·la gràfica.
Un escrupolós respecte per les fonts primàries fa que la major part dels textos siguin retalls íntegres de la premsa i també fa que les mateixes aventures del personatge segueixin el ritme de les notícies. El protagonista real de la novel·la gràfica és el lector dels diaris que ens apropa a les fonts primàries que està llegint.
Estèticament, la mixtura entre les imatges 3D i els esplèndids gravats de l’època, fruit d’una segona recerca, permet marcar la línia que separa la ficció de les fonts històriques. També el color assenyala que és ficció i ho separa de les fonts primàries en blanc i negre. Altra vegada el protagonisme el tenen les capçaleres dels diaris i els gravats i primeres fotografies que permetien als lectors apropar-se al que succeïa en aquells moments.
La realitat sempre supera la ficció i en una novel·la gràfica hi han d’haver aventures. Així és a "El Tatuatge de l’Escorpí" on el personatge passa de recluta espanyol a contrabandista pels rebels cubans, viu el setge i la batalla de Santiago de Cuba, els camps de presoners i al final retorna a la Barcelona de la Rosa de foc i la Setmana Tràgica.
Esperem que us agradi i que gaudiu molt llegint la premsa original del canvi de segle XIX al XX.
Associació Palimpsest
La majoria dels gravats pertanyen al fons de la “Biblioteca Nacional de España” (BNE), i les fotografies d’època s’han obtingut del fons de “Wikipedia Commons” (W).
Els retalls del “Boletín de la Escuela Moderna” pertanyen al fons de La Fundació Ferrer i Guàrdia.
Les traduccions dels retalls de premsa estan en cursiva i disposades en columnes.
Et, peut-être, les mâts, invitant les orages
Sont-ils de ceux qu’un vent penche sur les naufrages
Perdus, sans mâts, sans mâts, ni fertiles îlots…
Mais, ô mon coeur, entends le chant des matelots !
Brise marine. Stephan Mallarmé
(I, potser, els pals, convidant les tempestes / Són els que el vent doblega sobre els naufragis /Perduts, sense pals, sense pals o illots paradisíacs ... /Però, cor meu, escolta el cant dels mariners!)